Entre les visions que s’hi descriuen, en destaca la primera pel seu interès per a la iconografia artística; s’anomena generalment «visió apocalíptica»: «I vet aquí que un setial havia estat posat al cel, i sobre el setial, un d’assegut. I l’Assegut és d’aspecte semblant a pedra jaspi i a sardònica; i entorn del setial, un arc iris semblant a maragda. I al voltant del setial, vint-i-quatre setials, i sobre els setials veig vint-i-quatre ancians asseguts, revestits de blanques vestidures, i sobre els seus caps corones d’or. I del setial van sortint llamps, veus i trons. I set torxes de foc cremen davant el setial, que són els set esperits de Déu. I, davant el setial, entorn del setial, quatre vivents plens de rínxols pel davant i pel darrera. El primer vivent, semblant a un lleó; i el segon vivent, semblant a un brau; i el tercer vivent té el rostre com d’home, i el quart vivent, semblant a una àguila d’ales desplegades.»
La representació artística del tema tendeix a disposar Crist en un tron (Crist en majestat o Pantocràtor), envoltat del tetramorf o quatre éssers vivents (lleó, brau, home, àguila) i els vint-i-quatre ancians que toquen la cítara, un instrument musical antic semblant a una petita arpa. Els quatre éssers vivents van ser interpretats més tard com a símbol dels quatre evangelistes (el lleó, sant Marc; el brau, sant Lluc; l’home, sant Mateu, i l’àguila, sant Joan); i els vint-i-quatre ancians com a símbol dels dotze profetes de l’Antic Testament i els dotze apòstols del Nou Testament.
Els elements d’aquest tema (tetramorfs i ancians) sovint s’integren en la representació del judici final, ja que tots dos es refereixen a la segona vinguda de Crist al final dels temps.