Els primers cristians creien que, al final dels temps, Crist vindria novament a instaurar el seu regne sobre la Terra, la nova Jerusalem, i que derrotaria Satanàs i els malvats (parusia o segona vinguda de Crist). Aquesta creença està expressada literàriament en l’Apocalipsi, l’últim llibre del Nou Testament, l’autor del qual és objecte de discussió, tot i que l’Església catòlica s’inclina a identificar-lo amb sant Joan, apòstol i autor d’un dels quatre evangelis canònics (cal no confondre’l amb sant Joan Baptista).L’Apocalipsi (‘revelació’ en grec) descriu les visions premonitòries de l’autor en un llenguatge carregat d’imatges simbòliques de difícil interpretació, tot i que el sentit general del llibre és clar: el triomf final de Crist i de la seva Església sobre els enemics del cristianisme.

Entre les visions que s’hi descriuen, en destaca la primera pel seu interès per a la iconografia artística; s’anomena generalment «visió apocalíptica»: «I vet aquí que un setial havia estat posat al cel, i sobre el setial, un d’assegut. I l’Assegut és d’aspecte semblant a pedra jaspi i a sardònica; i entorn del setial, un arc iris semblant a maragda. I al voltant del setial, vint-i-quatre setials, i sobre els setials veig vint-i-quatre ancians asseguts, revestits de blanques vestidures, i sobre els seus caps corones d’or. I del setial van sortint llamps, veus i trons. I set torxes de foc cremen davant el setial, que són els set esperits de Déu. I, davant el setial, entorn del setial, quatre vivents plens de rínxols pel davant i pel darrera. El primer vivent, semblant a un lleó; i el segon vivent, semblant a un brau; i el tercer vivent té el rostre com d’home, i el quart vivent, semblant a una àguila d’ales desplegades.»

La representació artística del tema tendeix a disposar Crist en un tron (Crist en majestat o Pantocràtor), envoltat del tetramorf o quatre éssers vivents (lleó, brau, home, àguila) i els vint-i-quatre ancians que toquen la cítara, un instrument musical antic semblant a una petita arpa. Els quatre éssers vivents van ser interpretats més tard com a símbol dels quatre evangelistes (el lleó, sant Marc; el brau, sant Lluc; l’home, sant Mateu, i l’àguila, sant Joan); i els vint-i-quatre ancians com a símbol dels dotze profetes de l’Antic Testament i els dotze apòstols del Nou Testament.

Els elements d’aquest tema (tetramorfs i ancians) sovint s’integren en la representació del judici final, ja que tots dos es refereixen a la segona vinguda de Crist al final dels temps.