Déu romà identificat amb el grec Eros. És el déu de l’amor, tot i que en la jerarquia divina ocupa un segon rang. Segons la tradició més estesa era fill de Venus i de Mart, i se’l sol representar com un nen, sovint amb ales i amb els ulls embenats, que duu un arc i fletxes (l’amor és cec i llança les fletxes sense apuntar a un blanc fix). La seva presència en moltes obres artístiques té un caràcter merament simbòlic com a personificació de l’amor, i apareix sovint vinculat a Venus (Primavera, de Botticelli; La venus del mirall, de Velázquez).

La història de Cupido i Psique (Amor i Psique, de Canova) és un relat antic recollit per Apuleu (segle II) en l’Ase d’or. Psique (que significa ‘ànima’ en grec) era una jove la bellesa de la qual envejava la mateixa Venus. La deessa va enviar Cupido perquè despertés en Psique l’amor cap a algun ésser indigne, però va ser ell mateix el que va quedar perdudament enamorat de Psique. La va fer dur cap al seu palau, on la visitava de nit amb la prohibició que ella obrís els ulls per evitar que el pogués reconèixer. Una nit Psique va encendre una làmpada mentre Cupido dormia, però li va caure una gota d’oli calent i el va despertar. Cupido la va abandonar i Psique es va desesperar. Després de nombroses aventures i complicacions, finalment Cupido i Psique es van reunir i es van casar, amb l’aprovació de Júpiter.

La presència de Cupido al costat de l’estàtua d’August de Prima Porta, a sobre d’un dofí, animal associat a Venus, sembla que només és una referència a la deessa, a l’estirp de la qual deia que pertanyia l’emperador.