Abraham va ser el primer dels grans patriarques del poble hebreu. Déu, per posar a prova la seva fe, li va ordenar que sacrifiqués el seu fill Isaac, l’únic que havia tingut de la seva esposa legítima i a una edat ja molt avançada d’aquesta, quan ja semblava impossible que li pogués donar descendència.

Abraham va conduir el seu fill al lloc del sacrifici i, en el moment en què es disposava a degollar-lo amb un ganivet, un àngel li va aturar la mà i li va dir: «No facis caure el braç sobre el nen ni li facis cap mal, perquè ara sé que ets temerós de Déu, ja que no m’has negat el teu fill, el teu únic fill.» Aleshores Abraham va alçar la vista i va descobrir la presència d’un moltó amb els corns atrapats entre les males herbes, que va capturar i el va oferir en sacrifici en lloc d’Isaac. L’àngel li va parlar per segona vegada en nom de Déu i li va prometre que tindria una descendència abundant.

El sacrifici d’Isaac va ser un dels temes més utilitzats en l’art medieval pel missatge que conté d’obediència incondicional a Déu. A més, tant Isaac com el moltó són prefiguracions de la crucifixió de Jesús: Isaac va transportar la llenya per al seu propi sacrifici, igual que Jesús va transportar la creu; i el moltó és Crist crucificat.