La Nativitat, o naixement de Jesús, es narra amb cert detall en l’Evangeli de sant Lluc. August, l’emperador romà, va ordenar que es fes un cens. Per fer-lo, calia que tothom s’empadronés a la seva ciutat de naixement. Josep, com que era descendent de David, va haver d’anar des de Natzaret –a Galilea– fins a Betlem –a Judea– amb la seva dona Maria, que estava en un estat de gestació molt avançat. Quan eren a Betlem, Maria va donar a llum Jesús, el va embolicar amb uns draps i el va posar a dormir en una menjadora –pessebre–, ja que no havien trobat lloc en cap fonda. A continuació ve el passatge de l’anunciació dels pastors, l’adoració dels pastors i, segons l’Evangeli de sant Mateu, l’adoració dels Reis Mags.La representació del tema s’enriqueix amb detalls que provenen de textos apòcrifs: l’escena se sol ubicar en una cova (segons el protoevangeli de Jaume, del segle II) o en un estable, on el van adorar també un bou i un ase (Evangeli del Pseudo-Mateu, datat entre els segles VI i VII).