Deessa romana identificada amb la grega Atena i una de les dotze divinitats olímpiques. Era filla de Júpiter i va néixer, ja adulta, del cap d’aquest (frontó oriental del Partenó).Va disputar-se amb Neptú (el Posidó grec, déu del mar), la possessió de l’Àtica i el va vèncer: mentre que Neptú va fer brollar aigua salada a l’acròpoli d’Atenes, ella hi va fer néixer una olivera. Era la patrona d’Atenes, a la qual va donar nom, i la seva estàtua monumental (desapareguda però d’aspecte molt semblant a l’Atenea Varvakeion) estava al Partenó, nom que remet al fet que era una deessa verge (Atenea pàrtenos).

Se l’associa a la guerra i sol aparèixer amb indumentària guerrera, però es diferencia de Mart en el fet que lluita per causes justes (gigantomàquia de l’Altar de Zeus a Pèrgam), i no per mer afany de destrucció. També és deessa del coneixement i protectora dels artesans.

Ovidi, en les Metamorfosis, narra la faula de Minerva i Aracne (Les filoses, de Velázquez). Aracne era una jove lídia famosa per l’habilitat per teixir, però va gosar reptar Minerva. La deessa va fer una tela que representava els déus de l’Olimp i els càstigs que infligien als qui els desafiaven; i la tela d’Aracne descrivia les transformacions dels déus per seduir dones mortals. Minerva es va encolerir i Aracne, acovardida, es va penjar, però la deessa la va convertir en una aranya (arachné en grec) penjada a la seva tela.