La crucifixió representa el moment essencial de la Passió de Jesús, la culminació del sacrifici que redimeix la humanitat del pecat original.Aquesta mena de càstig era el que aplicaven els romans als delictes més greus, com la rebel·lia, i es reservava a la gent de condició social baixa. En el cas de Jesús, va ser acusat de declarar-se rei dels jueus i sotmès a escarni públic, per això sobre la creu s’hi va inscriure, segons l’Evangeli de sant Joan: «Jesús el Natzarè, Rei dels jueus» (INRI, Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum).

En l’art, de vegades es representa la creu «decapitada» (és a dir, amb el braç horitzontal encaixat a l’extrem del vertical, sense deixar cap sortint per recolzar-hi el cap), però la representació més freqüent és la creu llatina. Pel que fa als claus, fins al segle XIV s’usen quatre claus (dos per a les mans i dos per als peus) i a partir del gòtic es tendeix a utilitzar un sol clau per als dos peus.

Jesús apareix nu i cobert només per un «drap de puresa», però en el romànic sovint porta un faldellí fins als genolls, o fins i tot pot estar completament vestit (Majestat Batlló).

Finalment, en el romànic preval la representació d’un Crist inexpressiu i serè, potser com a símbol de la seva victòria sobre la mort, però a partir del gòtic s’imposa un tractament dramàtic del tema, amb una atenció especial pel sofriment que pateix, que en el barroc arriba al paroxisme.

De vegades als peus de la creu apareixen la mare de Déu i sant Joan Baptista intercedint pels homes (dèisi). I en alguns casos, menys freqüentment, el tema de la crucifixió s’emmarca dins de la representació de la Trinitat (fresc de Masaccio).