Segons la llegenda, Ròmul i Rem eren fills de Mart i d’una vestal (sacerdotessa que havia de romandre verge tota la vida al servei de Vesta, la deessa romana del foc de la llar). La mare va ser empresonada per sacrílega, i els nens, llançats al riu Tíber; però van aconseguir sobreviure i van ser alletats per una lloba i alimentats per un picot. Als divuit anys els germans es van assabentar del seu origen i van decidir fundar una ciutat en l’indret on havien estat salvats quan eren infants: la futura Roma. Havent consultat el vol dels ocells per determinar quin dels dos seria el primer rei, els signes van designar Ròmul. I quan Rem es va riure dels rituals sagrats de la fundació de la ciutat, el seu germà es va ofendre i el va assassinar.