Déu romà identificat amb el grec Dionís i un dels dotze déus de l’Olimp. Originàriament era una divinitat associada a la fertilitat, però es va acabar convertint en el déu del vi. La seva relació amb els estats d’èxtasi, de passió, d’excés i de desordre el contraposen al déu Apol·lo.Era fill de Júpiter i de Sèmele, però Sèmele va morir en contemplar Júpiter fulminada per un dels seus rajos. Aleshores Mercuri va empeltar el fill que esperava Sèmele en una de les cuixes de Júpiter i, quan va néixer, el va agafar (Hermes amb Dionís infant, de Praxíteles) per lliurar-lo a la cura de les nimfes.

Se’l representa en gran diversitat de situacions: en solitari (Bacus, de Caravaggio); acompanyat de seguidors (Els embriacs, de Velázquez); en bacanals ─festes en honor seu─ envoltat de dones èbries en èxtasi, les anomenades mènades o bacants (Mènade, d’Escopes); muntat en un carro tirat per centaures o panteres amb un seguici festiu nombrós (Triomf de Bacus, d’Annibale Carracci), etc.

D’altra banda, des de temps antics existia a Grècia una religió mistèrica envoltada de secrets que tenia a Dionís com a centre de culte. Per introduir-s’hi calia passar per uns rituals d’iniciació que apareixen representats en els frescos de la Vil·la dels Misteris de Pompeia.