És un dels dotze déus de l’Olimp grec, fill de Júpiter i de Leto. Encarna l’ideal de bellesa masculina i, com a déu de l’ordre, de la raó i de l’esperit civilitzador, es contraposa a Bacus (Dionís).Amb el temps se’l va identificar també amb el Sol. Segons Les Metamorfosis d’Ovidi, Apol·lo, per la seva condició de sol que tot ho il·lumina i tot ho descobreix, va ser testimoni de les relacions adúlteres entre Mart i Venus, l’esposa de Vulcà, i es va dirigir a la farga d’aquest darrer per avisar-lo del que estava passant (La farga de Vulcà, de Velázquez).

La història d’Apol·lo i Dafne també prové de Les Metamorfosis d’Ovidi. Cupido va ferir Apol·lo amb una fletxa d’or, que encén l’amor, i la nimfa Dafne amb una de plom, que el refusa. Per això ella fuig d’Apol·lo amb horror, fins que, quan ja no li queden forces per continuar corrent, invoca el seu pare, el déu riu Peneu, el qual escolta els precs de la seva filla i la transforma en llorer (Apol·lo i Dafne, de Bernini).