Es coneixen pocs detalls de la vida de sant Sebastià, i tots sense fonament històric. Va ser oficial de la guàrdia pretoriana de Dioclecià (segle III) i va mantenir la fe cristiana en secret. Quan va reprovar l’emperador pels càstigs infligits als cristians, va ser condemnat a morir a mans dels arquers, que li van travessar el cos amb fletxes; però una vídua, de nom Irene (santa Irene), li va curar les ferides. Després d’enfrontar-se per segona vegada amb l’emperador, el van matar a cops.

Se’l sol representar com un jove ben plantat, seminu o amb armadura, lligat a un arbre o a una columna i amb el cos cobert de fletxes. En l’Antiguitat es creia que les malalties eren transmeses per les fletxes d’Apol·lo, de manera que sant Sebastià, pel fet d’haver superat les ferides de les fletxes, es va convertir en protector davant la pesta i se’n va estendre el culte, especialment a partir del segle XI, després de la Pesta Negra que va delmar Europa.