Era fill d’Elisabet i només sis mesos més gran que Jesús, el seu cosí. Malgrat que apareix representat en algunes escenes al costat de la mare de Déu i de Jesús quan eren petits (La mare de Déu de les roques, de Leonardo; Mare de Déu de la cadernera, de Rafael; Nens de la petxina, de Murillo), sembla que no van entrar en contacte fins a l’edat adulta. Era predicador i menava una vida ascètica al desert, raó per la qual sol vestir-se amb una pell de camell. Al riu Jordà batejava els qui acudien a ell per purificar-se, entre ells Jesús (cúpula del baptisteri dels Ortodoxos, a Ravenna; plafó del baptisme de Crist a les portes de baptisteri de Florència, d’Andrea Pisano). Va denunciar la unió d’Herodes Antipas, tetrarca de Galilea, amb Herodies, l’esposa del seu germà, motiu pel qual va ser empresonat. En un banquet ofert per Herodes en motiu del seu aniversari, la seva fillastra Salomé va ballar tan bé, que Herodes li va prometre que li concediria el desig que demanés. Salomé, instigada per la seva mare Herodies, va exigir el cap de sant Joan en una safata; va ser, doncs, decapitat.Se’l considera l’últim profeta de l’Antic Testament i el primer sant del Nou, de manera que constitueix un vincle entre tots dos. La seva especial relació familiar amb Jesús i amb la mare de Déu el converteixen, juntament amb ella, en l’intercessor davant de Crist a favor de la humanitat en el tema de la dèisi (Crucifixió d’Hosios Loukas; políptic de L’Anyell místic, dels van Eyck; L’enterrament del senyor d’Orgaz, del Greco).