Tot i que va néixer en segon lloc, després del seu germà bessó Esaú, va aconseguir arrabassar-li el dret de primogenitura per mitjà d’estratagemes. D’aquesta manera va esdevenir el tercer dels grans patriarques hebreus, després d’Abraham, el seu avi, i d’Isaac, el seu pare.Fugint de la còlera del seu germà, es va dirigir a Haran, a Mesopotàmia, on vivia un tiet seu. En el camí es va aturar a descansar i en somnis va veure una escala que arribava fins al cel, per la qual pujaven i baixaven àngels (El somni de Jacob, de Ribera); Déu estava a dalt de tot i li va dir: «Jo soc Jahvè, el Déu d’Abraham, el teu pare, i el Déu d’Isaac. Jo dono la terra on jeus a tu i a la teva descendència. La teva descendència serà com la pols de la terra, t’escamparàs a occident i a orient, al nord i al migjorn, i totes les nacions de la terra seran beneïdes en tu i en la teva descendència. Jo soc amb tu i et guardaré allà on vagis, i et tornaré a aquesta terra, perquè no t’abandonaré fins que hauré complert el que t’he promès.» Quan es va despertar, Jacob va mirar-se la pedra que li havia fet de capçal, hi va llançar oli al damunt i va anomenar aquell lloc Betel (‘la casa de Déu’).

Al cap dels anys, de retorn a la casa paterna, enmig de la nit va fer alçar les seves esposes, les serventes i els fills i, després que tots travessessin un gual, es va quedar sol. Aleshores un home va lluitar amb ell fins a l’albada. En fer-se de dia es va acabar la lluita i el misteriós personatge es va negar a revelar-li el seu nom a Jacob, però el va beneir. En l’art primitiu cristià, és Déu mateix qui s’enfonta a Jacob, però amb el temps es va imposar la imatge d’un àngel (Visió després del sermó, de Gauguin), i aquesta lluita s’ha interpretat de moltes maneres.