Després de la creació d’Adam i Eva, Déu els va advertir que no es mengessin el fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal (que se sol representar com una pomera o una figuera). Però la serp, que sol aparèixer enroscada a l’arbre, va temptar Eva dient-li que si en menjaven serien com déus. Eva va menjar la fruita i en va oferir també a Adam (centre, a l’esquerra, del plafó de la Porta del Paradís, de Ghiberti; esquerra del detall de la volta de la Capella Sixtina). Aquesta primera desobediència als mandats divins és el que es coneix com a «pecat original».

La conseqüència va ser que Déu va castigar Eva a parir amb dolor i Adam a guanyar-se el pa amb la suor del seu front, i els va expulsar del Paradís per evitar que també mengessin fruits de l’arbre de la vida i esdevinguessin, així, immortals (dreta del plafó de la Porta del Paradís, de Ghiberti; dreta del detall de la volta de la Capella Sixtina). De vegades el qui els expulsa és un àngel, amb un fuet o una espasa, i ells apareixen nus i amb expressió de dolor, cobrint-se amb les mans perquè s’avergonyien de la seva nuesa.