El dogma de la Trinitat, una de les qüestions més debatudes en els inicis del cristianisme i, sobretot, en l’Imperi bizantí, afirma que en Déu existeix una sola naturalesa, però tres persones diferents: el Pare, el Fill (Jesucrist) i l’Esperit Sant.Com a tema artístic plantejava dificultats de representació pel caràcter abstracte i pel refús dels primers cristians a crear imatges de Déu pare. Al llarg del segle XII, a França i al nord d’Itàlia, va anar prenent forma el model que hauria de ser més característic en endavant: en un nivell superior apareix Déu pare, com un home vell, amb barba llarga i una gran dignitat (de vegades només se’n veuen les mans); sota d’aquest, Crist, generalment a la creu, i l’Esperit Sant, en forma de colom, sobre el cap de Jesús. Altres vegades la Trinitat adopta el baptisme de Crist com a marc de representació.

En la Trinitat del retaule de la Cartuja de Miraflores, de Gil de Siloé, l’Esperit Sant no apareix amb la típica forma de colom, sinó com un jove coronat, situat en un extrem del braç transversal de la creu, en el costat oposat al de Déu pare, seguint la tradició medieval de representar les tres persones en forma humana.