En l’Evangeli de sant Joan, Jesús afirma: «Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la pròpia vida per les ovelles.» I en el de sant Lluc, compara els pecadors amb ovelles perdudes per mitjà de la paràbola: «¿Qui de vosaltres, tenint cent ovelles i havent-ne perduda una, no deixa les noranta-nou al desert i se’n va cap a la perduda, fins que la trobarà? I, en haver-la trobada, se la posa joiós a sobre […] Us asseguro que, semblantment, al cel hi haurà més alegria per un pecador que no pas per noranta-nou justos que no tenen necessitat de conversió.»La imatge dels creients com un ramat del qual Jesús té cura com a pastor serà permanent en el cristianisme. Malgrat això la representació artística del Bon Pastor es limita pràcticament als primers segles (l’art paleocristià), i després és molt excepcional. Va prendre dues formes característiques: Jesús assegut entre el ramat o dret amb una ovella a les espatlles. La darrera es basava en el text de sant Lluc i s’inspirava en la representació pagana del Moscòfor, Mercuri portant un vedell a les espatlles, ja que era guardià dels ramats.