La Guerra de la Independència a Espanya va ser una lluita contra l’ocupació francesa, marcada pels fets de Baiona i l’aixecament popular a Madrid en 1808. Es va convertir en una guerra civil, dividint el país entre partidaris de Josep I Bonaparte (germà de Napoleó) i els rebels que lluitaven per Ferran VII. Els rebels van incloure a liberals i absolutistes units en el seu desig d’expulsar als francesos i restaurar al rei legítim. Durant la guerra, les àrees no ocupades pels francesos van crear juntes locals i juntes supremes provincials com a òrgans de govern. La Constitució de Cadis de 1812 va ser una important fita, establint principis liberals, sobirania nacional, una monarquia limitada i una divisió de poders. Encara que garantia una àmplia sèrie de drets fonamentals, no reconeixia la llibertat de culte i mantenia el catolicisme com a religió oficial i única. La Constitució de 1812 va representar un primer intent de modernització a Espanya i es va convertir en un referent per al liberalisme posterior.