En el marc de la guerra del Cent Anys (1337-1453) entre Anglaterra i França, el rei Eduard III d’Anglaterra es va proposar conquerir l’estratègica ciutat de Calais, al canal de la Mànega, i per aconseguir-ho la va sotmetre a un setge llarg i penós. Quan la situació es va fer insostenible, l’alcalde de la ciutat va intentar negociar una rendició digna, i el monarca anglès, si bé s’hi va negar en un primer moment, va acabar acceptant que respectaria la vida dels habitants si sis notables de la ciutat es presentaven davant d’ell, en actitud de rendició, duent les claus de la ciutat, vestits en camisa i amb una soga al voltant del coll.Havent estat congregada la població per ordre de l’alcalde per exposar-li les condicions exigides, Eustache de Saint Pierre, un dels homes més rics de la ciutat, es va oferir voluntàriament, i uns altres cinc el van seguir. Quan van arribar amb el seu aspecte humiliant davant del rei Eduard, aquest els va mirar amb menyspreu i va donar ordre que els pengessin, però la reina va suplicar clemència. Aleshores el rei va cedir i els va entregar a la reina perquè en disposés al seu gust. La reina els va retirar les sogues, els va donar una indumentària digna i els va oferir un dinar; finalment els va donar diners perquè s’instal·lessin en un altre lloc.

Els burgesos de Calais van esdevenir un símbol de l’entrega desinteressada i del sacrifici pel seu poble, de manera que la seva humiliació es va convertir en exemple de dignitat i grandesa d’esperit.