Jean-Paul Marat (1743-1793) va ser un metge francès que va tenir un paper destacat en la Revolució Francesa. Es va alinear amb els més radicals i des del diari L’ami du peuple (L’amic del poble) va denunciar durament els grups més poderosos de França i els revolucionaris moderats. Aquesta actitud li va comportar situacions difícils, com la presó (l’any 1789, en començar la revolució), un exili a Londres (1790) o veure’s obligat a amagar-se a les catacumbes de París, on va contreure una malaltia crònica de la pell.L’any 1792 va ser escollit representant de la Convenció Nacional, i des d’allí va atacar amb virulència els girondins moderats. Va ser justament una girondina, la jove aristòcrata Charlotte Corday, qui amb un pretext fals li va sol·licitar una cita i el va assassinar amb un ganivet mentre estava a la banyera, lloc on treballava per mitigar el dolor que li produïa malaltia. Marat va esdevenir així un màrtir de la revolució per als més pobres i radicals, els interessos dels quals havia defensat amb passió i amb una entrega absoluta.