El Sant sopar és un episodi fonamental, que apareix, per tant, en els quatre evangelis canònics. Va ser l’última ocasió en què Jesús va menjar amb els deixebles a Jerusalem abans de ser detingut, i hi van commemorar, seguint el costum jueu, la Pasqua o alliberament del poble d’Israel en abandonar Egipte en temps de Moisès.

Els dotze apòstols que hi havia al sopar eren: sant Joan, sant Pere, Jaume el Major, Jaume el Menor, sant Andreu, sant Bartomeu, sant Judes Tadeu, sant Simó, sant Felip, sant Mateu, sant Tomàs i Judes Iscariot.

En la història de l’art, el tema s’ha representat amb freqüència des de molt antic, tot i que els detalls pel que fa a la forma de la taula o a la disposició dels comensals han variat molt segons els costums de cada època i de cada lloc. Va ser habitual representar aquest tema en els refectoris dels monestirs, igual que el del lavatori, que constitueix el moment immediatament anterior.

Tradicionalment s’han escollit dos moments: quan Jesús anuncia que entre els presents n’hi ha un que el trairà (Judes Iscariot) i això provoca el desconcert entre els apòstols (Leonardo da Vinci), i quan instaura el sagrament de l’eucaristia en consagrar el pa i el vi com el seu cos i la seva sang (Joan de Joanes).