El matrimoni de Maria i Josep no figura en els evangelis, només en textos apòcrifs i en la Llegenda àuria, de Iacobus de Voragine (segle XIII).

Segons aquestes fonts, Maria tenia entre 12 i 14 anys d’edat quan els sacerdots del temple de Jerusalem, on s’havia educat, van decidir que havia arribat el moment d’esposar-la. Els pretendents havien d’anar-hi amb una vara, i l’escollit seria aquell de la vara del qual nasqués una flor. Va florir la de Josep i a sobre s’hi va posar l’Esperit Sant en forma de colom.

Normalment l’escena és presidida des del centre pel summe sacerdot del temple, flanquejat per Maria i Josep, aquest darrer d’edat madura, que col·loca un anell al dit de Maria. Al darrere de Maria és freqüent que hi apareguin les verges que la van acompanyar durant la seva educació; i al darrere de Josep, la resta de pretendents.