Deessa romana de la bellesa, l’amor i la fertilitat, identificada amb la grega Afrodita, és una de les dotze divinitats de l’Olimp. Segons el poeta grec Hesíode, quan Saturn va castrar el seu pare Urà, els genitals llançats al mar van produir una escuma de la qual va néixer Venus (Afrodita deriva d’afrós, que en grec significa ‘escuma’). La suau brisa marina la va traslladar sobre una petxina fins a l’illa de Xipre (El naixement de Venus, de Botticelli). La van casar amb Vulcà, el poc agraciat déu ferrer, però va tenir relacions adúlteres amb Mart, l’impetuós déu de la guerra. Sovint apareix acompanyada del seu fill Cupido i de les Tres Gràcies.És molt freqüent que Venus aparegui en les representacions artístiques com a símbol de la bellesa i de l’amor (Afrodita de Cnidos, de Praxíteles; Venus de Milo; Venus de Càpua; La primavera, de Botticelli; Venus adormida, de Giorgione; Venus d’Urbino, de Ticià; La Venus del mirall, de Velázquez), sense que estigui vinculada a cap episodi concret dels que li atribueix la mitologia.

Un dels passatges més coneguts és el del judici de Paris. En les bodes de Peleu i Tetis, van ser convidats tots els déus menys Eris, la deessa de la discòrdia. Aquesta, en venjança, va deixar una poma d’or entre els convidats amb la inscripció «Per a la més bella». Juno, Minerva i Venus van reclamar la poma. Júpiter no va voler intervenir en l’elecció i va fer cridar Paris, un fill del rei de Troia, perquè fes de jutge. Cada aspirant al premi el va intentar subornar a la seva manera: Juno li va oferir poder i riqueses; Minerva, la fama militar i la victòria en la guerra, i Venus, l’amor de la dona més bonica del món. Paris va entregar la poma a Venus. Després es va dirigir cap a Esparta i allí va seduir Helena, la bellíssima esposa del rei, i va fugir amb ella. Això va provocar la guerra de Troia, en què els grecs es van unir per donar suport a l’ultratjat rei d’Esparta en la seva represàlia contra Paris i la ciutat que el protegia. La poma és, doncs, el símbol de la victòria de Venus com la deessa més bonica (Retrat de Paulina Bonaparte, com a Venus vencedora, de Canova).

Cupido, Mart, Tres Gràcies, Vulcà