Saturn era un déu romà primitiu de l’agricultura, identificat amb el grec Cronos. Però, igual que el déu grec, també va esdevenir la personificació del Temps, per la similitud fonètica entre Cronos i chronos (‘temps’ en grec).Era fill d’Urà (el Cel), el qual va castrar amb una falç, i de Gea (la Terra). Davant la profecia que un dels seus fills l’enderrocaria, se’ls menjava acabats de néixer. Però un dels fills, Júpiter (el Zeus grec), es va salvar perquè la seva mare va enganyar Saturn: en lloc del nen li va entregar una gran pedra embolicada amb bolquers, que es va menjar sense adonar-se de l’engany. Amb el temps Júpiter va acabar destronant el seu pare i va esdevenir cap suprem de tots els déus.