David (segle X aC) és un jove pastor que va arribar a ser rei d’Israel. Segons l’Evangeli de sant Mateu, és un dels avantpassats directes de Crist.El passatge més representat és el de la lluita contra Goliat. Els exèrcits dels israelites i dels filisteus es disposaven a un enfrontament decisiu, encapçalats, respectivament, pel jove David i el gegant Goliat. El gegant mesurava quasi tres metres d’alçada, duia una llança i estava ben protegit amb casc, cota de malla i gamberes de bronze. David, en canvi, va refusar de dur armadura i com a tot armament comptava amb una fona i cinc pedres. Això no obstant, David va encertar el front de Goliat amb cada pedra i el va fer caure a terra; a partir d’aquell moment els israelites van atacar i van vèncer els filisteus.

L’art ha representat David en diferents moments de la lluita (abans de l’enfrontament, en l’obra de Miquel Àngel; en ple llançament de la pedra, en la de Bernini, i després de la victòria, en la de Donatello), i quasi sempre amb una aparença jove, de vegades fins i tot com un adolescent, per remarcar encara més la desigualtat de condicions respecte al seu contrincant.

La història ha esdevingut símbol del triomf del bé sobre el mal gràcies a l’ajut de Déu; i en la Florència renaixentista, la figura de David va encarnar l’esperit del patriotisme i la lluita per la llibertat.