Daniel (segle VI aC) és un dels quatre profetes majors, i el llibre que duu el seu nom en l’Antic Testament està dedicat a les seves gestes i visions. Gràcies a la seva habilitat per interpretar els somnis va arribar a ocupar un lloc destacat en la cort de Babilònia, on estava captiu el poble jueu.Un dels passatges de la seva vida més representats, sobretot durant l’edat mitjana, és el de la condemna a ser llançat a la fossa dels lleons perquè s’havia mantingut fidel al seu Déu i es negava a obeir un mandat religiós del rei persa. Però Déu va enviar un àngel perquè mantingués tancada la boca dels lleons, i el rei, admirat, el va treure d’allí. De vegades se’l representa també assistit pel profeta Habacuc que, transportat pels aires per un àngel, li porta menjar i beguda. És un dels passatges predilectes per il·lustrar la salvació per mitjà de la fe en Déu.