{"id":188,"date":"2023-09-04T11:41:20","date_gmt":"2023-09-04T09:41:20","guid":{"rendered":"https:\/\/sites.ecasals.net\/ha-art-iconografia\/2023\/09\/04\/venus\/"},"modified":"2023-10-05T20:54:35","modified_gmt":"2023-10-05T18:54:35","slug":"venus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sites.ecasals.net\/ha-art-iconografia\/2023\/09\/04\/venus\/","title":{"rendered":"Venus (Afrodita)"},"content":{"rendered":"<div class=\"descripcionPost\">Deessa romana de la bellesa, l&#8217;amor i la fertilitat, identificada amb la grega Afrodita, \u00e9s una de les dotze divinitats de l&#8217;Olimp. Segons el poeta grec Hes\u00edode, quan Saturn va castrar el seu pare Ur\u00e0, els genitals llan\u00e7ats al mar van produir una escuma de la qual va n\u00e9ixer Venus (Afrodita deriva d&#8217;<i>afr\u00f3s<\/i>, que en grec significa \u2018escuma&#8217;). La suau brisa marina la va traslladar sobre una petxina fins a l&#8217;illa de Xipre (<i>El naixement de Venus<\/i>, de Botticelli). La van casar amb Vulc\u00e0, el poc agraciat d\u00e9u ferrer, per\u00f2 va tenir relacions ad\u00falteres amb Mart, l&#8217;impetu\u00f3s d\u00e9u de la guerra. Sovint apareix acompanyada del seu fill Cupido i de les Tres Gr\u00e0cies.\u00c9s molt freq\u00fcent que Venus aparegui en les representacions art\u00edstiques com a s\u00edmbol de la bellesa i de l&#8217;amor (<i>Afrodita de Cnidos<\/i>, de Prax\u00edteles; <i>Venus de Milo<\/i>; <i>Venus de C\u00e0pua<\/i>; <i>La primavera<\/i>, de Botticelli; <i>Venus adormida<\/i>, de Giorgione; <i>Venus d&#8217;Urbino<\/i>, de Tici\u00e0; <i>La Venus del mirall<\/i>, de Vel\u00e1zquez), sense que estigui vinculada a cap episodi concret dels que li atribueix la mitologia.<\/p>\n<p>Un dels passatges m\u00e9s coneguts \u00e9s el del judici de Paris. En les bodes de Peleu i Tetis, van ser convidats tots els d\u00e9us menys Eris, la deessa de la disc\u00f2rdia. Aquesta, en venjan\u00e7a, va deixar una poma d&#8217;or entre els convidats amb la inscripci\u00f3 \u00abPer a la m\u00e9s bella\u00bb. Juno, Minerva i Venus van reclamar la poma. J\u00fapiter no va voler intervenir en l&#8217;elecci\u00f3 i va fer cridar Paris, un fill del rei de Troia, perqu\u00e8 fes de jutge. Cada aspirant al premi el va intentar subornar a la seva manera: Juno li va oferir poder i riqueses; Minerva, la fama militar i la vict\u00f2ria en la guerra, i Venus, l&#8217;amor de la dona m\u00e9s bonica del m\u00f3n. Paris va entregar la poma a Venus. Despr\u00e9s es va dirigir cap a Esparta i all\u00ed va seduir Helena, la bell\u00edssima esposa del rei, i va fugir amb ella. Aix\u00f2 va provocar la guerra de Troia, en qu\u00e8 els grecs es van unir per donar suport a l&#8217;ultratjat rei d&#8217;Esparta en la seva repres\u00e0lia contra Paris i la ciutat que el protegia. La poma \u00e9s, doncs, el s\u00edmbol de la vict\u00f2ria de Venus com la deessa m\u00e9s bonica (<i>Retrat de Paulina Bonaparte<\/i>, com a Venus vencedora, de Canova).<\/p>\n<\/div>\n<p><a href=\"https:\/\/sites.ecasals.net\/ha-art-iconografia\/2023\/09\/04\/cupido\/\">Cupido<\/a>, <a href=\"https:\/\/sites.ecasals.net\/ha-art-iconografia\/2023\/09\/04\/mart\/\">Mart<\/a>, <a href=\"https:\/\/sites.ecasals.net\/ha-art-iconografia\/2023\/09\/04\/tres-gracies\/\">Tres Gr\u00e0cies<\/a>, <a href=\"https:\/\/sites.ecasals.net\/ha-art-iconografia\/2023\/09\/04\/vulca\/\">Vulc\u00e0<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Deessa romana de la bellesa, l&#8217;amor i la fertilitat, identificada amb la grega Afrodita, \u00e9s una de les dotze divinitats de l&#8217;Olimp. Segons el poeta grec Hes\u00edode, quan Saturn va castrar el seu pare Ur\u00e0, els genitals llan\u00e7ats al mar van produir una escuma de la qual va n\u00e9ixer Venus (Afrodita deriva d&#8217;afr\u00f3s, que en [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":189,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-188","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mitos"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sites.ecasals.net\/ha-art-iconografia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/188","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sites.ecasals.net\/ha-art-iconografia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sites.ecasals.net\/ha-art-iconografia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sites.ecasals.net\/ha-art-iconografia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sites.ecasals.net\/ha-art-iconografia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=188"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/sites.ecasals.net\/ha-art-iconografia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/188\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":537,"href":"https:\/\/sites.ecasals.net\/ha-art-iconografia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/188\/revisions\/537"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sites.ecasals.net\/ha-art-iconografia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/189"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sites.ecasals.net\/ha-art-iconografia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=188"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sites.ecasals.net\/ha-art-iconografia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=188"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sites.ecasals.net\/ha-art-iconografia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=188"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}